Ahir va haver una important novetat respecte al mega projecte d’interconnexió gasística entre Catalunya i França que trinxa el territori a diverses comarques gironines. La Marea publicava la filtració d’un informe encarregat per la Comissió Europea a una consultora independent que qüestiona la rendibilitat del gasoducte entre Espanya i França i posa en dubte la sostenibilitat de la primera fase d’un conjunt de gasoductes que costarà al voltant de 3.000 milions d’euros. (https://www.lamarea.com/2018/04/18/informe-rentabilidad-gasoducto-espana-francia/).

Cal felicitar a La Marea, ja que han aconseguit un informe que molta gent des del Parlament Europeu i la societat civil estàvem buscant. Jo mateix vaig demanar a la Comissió que el fes públic, fa unes setmanes, tot i que no em van arribar a contestar, incomplint els terminis establerts per la pròpia Comissió (https://www.asktheeu.org/es/request/estudio_poyry_coste_beneficio_pr#incoming-16610)

Aquest projecte està inclòs en l’anomenada llista de Projectes d’Interès Comunitari (PCI). Aquesta llista de PCIs s’elabora a nivell europeu entre diferents projectes transfronterers que la Comissió Europea considera que ajuden a contribuir els seus objectius climàtics i energètics i que tenen unes condicions de finançament públic i unes condicions reguladores i administratives molt beneficioses. Desgraciadament, molts dels projectes inclosos a la llista, a més del Midcat, són controvertits ja que fomentem un model energètic basat en l’energia fòssil i en les grans infraestructures. El passat 14 de març, a iniciativa dels grups d’esquerres i ecologistes, es va votar al Parlament Europeu l’objecció a aquesta llista de PCI. Per desgràcia els vots dels populars, liberals i socialdemòcrates van tombar l’objecció i la llista plena d’infraestructures de gas, segueix vigent.

Ara, falten per construir els trams d’Hostalric a la Jonquera i de la Jonquera a Barbairan, a l’Aude. El procés de consulta pública està en marxa, i la societat civil vol demostrar que el projecte és inviable. Ambientalment sabem des de fa temps que aquest projecte és un desastre, trinxa el territori per a continuar promovent energies fòssils enlloc d’invertir tots els recursos públics energies renovables. Ara, amb l’informe de la Comissió Europea,  també sabem que econòmicament és inviable i pot suposar un gran forat. Seguirem treballant al Congrés i al Parlament Europeu per a que els governs espanyol i francès aturin aquesta infraestructura. No volem un nou Castor que només benefici a Enagás contra els interessos de la majoria.